El doctor Pedro Rodríguez explica la seva experiència com a cap de l’Hospital de Campanya d’Herat, al nord de l’Afganistan



Afganistan és el primer productor d’opi del món i no disposa de clorur mòrfic, un analgèsic opiaci. No és d’estranyar, tractant-se d’un país desèrtic (el setè més pobre del món) on les millors terres no es dediquen al conreu de menjar sinó de marihuana, doncs l’opi val 100 vegades més que el blat. Tampoc no tenen paracetamol ni cap altre tipus d’analgèsic i, de fet, no hi ha estructura sanitària, doncs no es considera una prioritat. Així ho va explicar ahir el doctor Pedro Rodríguez, especialista en Medicina Intensiva i tinent coronel metge, a la sessió “Missió sanitària a l’Afganistan”, organitzada per la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). Rodríguez va ser el responsable de l’Hospital Militar de campanya ubicat a prop d’Herat, al nord-oest de l’Afganistan, de gener a juliol del 2006, a més de ser el coordinador sanitari de la zona.



Rodríguez pertanyia al comissionat que l’Exèrcit de l’Aire espanyol va aportar al contingent de la missió ISAF (Força Internacional d’Assistència per a la Seguretat), controlada per l’OTAN. Va explicar la seva experiència a través de més de 200 imatges. Unes fotografies on cridava l’atenció l’absència de figures femenines, que sempre s’amagaven al veure una càmera, sota la seva burka, “en posició submisa”. Moltes d’aquestes imatges estan borroses, doncs van ser preses a través dels vidres blindats dels cotxes o avions, ja que el risc d’atemptat és tan alt que fer fotos fora del vehicles blindats suposa posar en perill la vida, va explicar.



Afganistan és un país insegur i quan se surt de la base militar, un està exposat a tot, va dir el doctor Rodríguez. “És com tornar 1.000 anys abans de Crist, molt abans de l’Edat Mitjana”. Un lloc indòmit, totalment destruït, que no ha conegut la pau des de fa més de 20 anys. La missió de les dotacions militars presents a la zona és ajudar a la reconstrucció. No hi ha aigua, la poca electricitat que hi ha és generada per grups electrògens, no disposen de clavegueram i les temperatures són extremes, tant a l’estiu com a l’hivern. Viuen de la criança d’ovelles i del conreu de cereals, i els materials més valuosos són el cartró i el plàstic, que fan les funcions de sostre i vidres a les cases. No es pot anar per fora dels camins, doncs només hi ha mines i cementiris. Contrasta la bellesa amb la misèria d’un país on l’ajuda humanitària és de primera necessitat: roba, menjar, aigua, medicaments...



Els hospitals

A la ciutat d’Herat, considerada la zona més rica de l’Afganistan, hi ha un hospital afgà on no hi ha antibiòtics, antisèptics ni material d’esterilització. Les infeccions són freqüents i la mortalitat, molt elevada. En aquestes circumstàncies, l’hospital de la base militar espanyola és l’únic de referència a la zona, però no poden atendre a la població civil, doncs la seva missió és atendre als contingents militars. Tot i així, acostumen a oferir assistència ambulatòria a unes 10-15 persones civils al dia, davant d’una gran pressió assistencial.


L’hospital espanyol té un total de 22 llits, quatre d’ells per a cures intensives. I l’equip humà està format per 39 persones, de nacionalitat espanyola i búlgara, entre els quals hi ha cirurgians, dermatòlegs, anestesistes, dentistes i ATS. Té un aparell de raigs X que “es va haver de canviar 3 vegades en 6 mesos”, doncs la pols de les tempestes de sorra l’espatllava contínuament, va comentar Rodríguez. És un clima “que destrossa les persones i la tecnologia”. Els principals problemes sanitaris són la gastroenteritis i els desmais, provocats pel calor, i les malalties odontològiques, doncs la majoria de persones acaba perdent les dents. “Amb 30 anys, ja són vells”, va apuntar. A més, molts nens semblen més petits del que són, degut a la malnutrició.



El ritme de treball del personal mèdic és frenètic. En 13 mesos, van atendre a més de 4000 pacients. Entre ells, també a dones, a qui van poder tractar sense problemes, va explicar Rodríguez. De fet, dels 4 metges civils de la zona amb què el doctor va tenir relació, “3 eren dones”.



Actualment, el doctor Rodríguez és professor i responsable de l’atenció sanitària a l’Acadèmia de Logística de l’Exèrcit de Terra, a Calatayud (Saragossa) i des del 1998 exerceix com a metge adjunt especialista a la UCI de la Clínica Platón.