Va ser la institució de recerca col·lectiva més important de Catalunya amb difusió internacional, dirigida per August Pi-Sunyer



La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) col·labora en l’exposició “L’Institut de Fisiologia: contribució als centenaris de la Facultat de Medicina i l’Hospital Clínic (1906) i de l’Institut d’Estudis Catalans (1907)”, que actualment acull el vestíbul de la Facultat de Medicina (Casanova, 143) i que al juny visitarà l’Institut d’Estudis Catalans (Carme, 47).



Es tracta d’una exposició retrospectiva que vol donar a conèixer l’activitat de l’Institut de Fisiologia (IF) i el conjunt de l’obra dels qui foren els membres més actius de l’IF, el seu creador i director, August Pi-Sunyer (1879-1965); i els catedràtics Jesús Bellido (1880-1952), Santiago Pi-Sunyer (1893-1981), Jesús Puche (1896-1979) i Jaume Pi-Sunyer (1903-2000).



L’Institut de Fisiologia

L’Institut de Fisiologia va ser creat l’any 1920 per la Mancomunitat de Catalunya, sota l’adscripció de la secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, i va ser el primer que va assolir un nivell i un reconeixement internacionals com a col•lectiu científic. “L’IF ha estat la institució de recerca col•lectiva més important de Catalunya, tant per la difusió internacional de la seva obra com per la contribució al desenvolupament i el coneixement del català com a llengua científica”, explica al llibret informatiu de la mostra Jacint Corbella, president de la RAMC i coordinador de l’exposició, junt amb Manuel M. Escudé i Joan Pujol. Tota aquesta obra va ser destruïda el 1939 per la guerra civil i per l’exili de gran part dels seus membres.



L’exposició

La mostra està dividida en tres parts: l’obra d’August Pi Sunyer, creador i director de l’Institut; l’activitat dels seus col•laboradors com a grup científic, i els temes de la recerca i la producció científica. L’exposició ha estat organitzada pel Seminari Pere Mata i la Facultat de Medicina, totes dues entitats de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la RAMC, la Societat Catalana d’Història de la Medicina de l’ACMSCB, l’Arxiu Iconogràfic Històric de la Sanitat Catalana Gaspar Sentiñón, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut i la Corporació Sanitària Clínic.



S’han fet càrrec de la documentació històrica l’Acadèmia de Medicina; la Societat Catalana d’Història de la Medicina de l’ACMSCB; el Seminari Pere Mata i la Unitat d’Història de la Medicina, totes dues entitats de la Universitat de Barcelona; i l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut “Simeó Selga i Ubach”. El material gràfic i els llibres pertanyen a diverses entitats, entre elles l’arxiu de l’Acadèmia, l’arxiu del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona, l’arxiu de “La Vanguardia”, l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, l’Arxiu Fotogràfic de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i diversos arxius personals de personatges rellevants de l’àmbit mèdic català.