Villavicencio:
“la tecnologia ajudarà a afrontar la falta de professionals mèdics”



Comet:
“cada any es detecten 2,6 milions de càncer de pròstata a Europa”



Els uròlegs Humberto Villavicencio i Josep Comet van ingressar ahir com acadèmics corresponents per premi a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). Tots dos van centrar el seu discurs en les tècniques de diagnosi de càncer de pròstatà mínimament invasives.



Humberto Villavicencio, director del Servei d’Urologia de la Fundació Puigvert, es va centrar en les noves tendències tecnològiques diagnòstico-terapèutiques mínimament invasives. Villavicencio, que va guanyar l’última edició del Premi del doctors Salvador i Josep M. Gil-Vernet, va repassar les innovacions tecnològiques existents basades en enginyeria robòtica, telemedicina, enginyeria tisul•lar i nanotecnologia. En un moment en què la professió mèdica avança cap a la falta absoluta de professionals, aquestes tècniques ajudaran a suplir aquest dèficit, va asegurar el nou acadèmic. I és que l’enginyeria robòtica, la telemedicina i la història clínica informatitzada permeten atendre el pacient des de qualsevol lloc.



Villavicencio va destacar la tecnologia “da Vinci”, que és “la tecnologia del futur”. Un sistema d’intervenció quirúrgica assistida, basat en tecnologia de la NASA, que ha revolucionat la cirurgia urològica, perquè redueix els riscos i el temps de recuperació del pacient. El cirurgià realitza la intervenció a través d’un robot amb 4 braços que controla amb la punta dels dits. Comparada amb la laparoscòpia convencional, la tècnica “da Vinci” permet més precisió, més destresa i millor visió, donat que té un sistema de visualització en 3 dimensions de gran qualitat. La laparoscòpia, per contra, es basa en una visió en 2 dimensions i obliga al cirurgià a mirar continuament una pantalla, fet que pot provocar cansament i imprecisions.



A més, el robot “da Vinci” permet fer servir instrumental més petit, que permet incisions molt més precises que els instruments llargs i rígids que es fan servir a la laparoscòpia. D’altra banda, aquest sistema ofereix un gran confort ergonòmic al cirurgià, que pot operar assegut, en intervencions que duren entre 3 i 5 hores. L’únic punt negatiu és que per aprendre aquesta tècnica cal molta simulació i invertir-hi molt temps. La primera intervenció amb aquesta tecnologia es fa el 6 de juliol del 2005 a Barcelona, a la Fundació Puigvert, en una prostatectomía radical per càncer de pròstata. Actualment, n’hi ha 4 robots d’aquest tipus a Espanya.


Josep Comet va centrar el seu discurs d’ingrés com acadèmic en el “Valor de l’espectroscòpia de ressonància magnètica endorectal en el diagnòstic en el càncer de pròstata”, treball que va ser guardonat amb el Premi Dr. Antoni Puigvert i Gorro. Comet va explicar la investigació sobre aquesta tècnica que realitza el seu equip a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta.



La ressonància magnètica endorectal ofereix una sensibilitat del 77-96% en la localitzacio càncer de pròstata. Una dada significativa si és té en compte que s’estima que cada any es detecten 2,6 milions de casos nous de càncer de pròstata a tota Europa. El diagnòstic precoç resulta, per tant, clau. Fins ara, el càncer de pròstata es detecta per tacte rectal o niveles de PSA (antígen prostàtic específic). Però “totes dues tècniques són imperfectes”, va puntualitzar Comet: el tacte rectal té un alt índex d’error i el PSA té una baixa especificitat. Per contra, la ressonància magnètica endorectal té un alt índex de fiabilitat predictiva i el seu cost és similar al d’una ressonància convencional.



La ressonància magnètica endorectal és una tècnica d’imatge no invasiva que estudia les alteracions metabòliques a la pròstata i permet obtenir l’anatomia molecular de la pròstata, tant en homes joves com d’edat més avançada. És el resultat de superposar l’anatomia i el funcionalisme a la imatge de la ressonància magnètica, i per tant augmenta l’especificitat. Tot i que aquesta tècnica encara s’està investigant, ja s’aplica en els pacients susceptibles de biòpsia. Comet va asegurar que “permetrà reduir el nombre de biòpsies que s’hauran de realitzar al pacient”.



Francesc X. Solé, uròleg i antic director mèdic de la Fundació Puigvert, es va fer càrrec de la contestació dels discursos dels dos nous acadèmics i es va lamentar que fer històries clíniques informatitzades impedeix mirar els ulls del pacient. Per contra, Jacint Corbella, president de la RAMC, va apuntar que la tecnologia “no deshumanitza la medicina, sinó que pot donar més confiança al pacient, perquè avui dia es confia molt en la tecnologia”.