En el seu discurs ha parlat del futur de la medicina i del paper de l’Acadèmia

• Ha proposat que formin part de la RAMC els representats de les principals institucions sanitàries de Catalunya

• Ha assegurat que el sistema MIR “reclama canvis”



El cardiòleg Antoni Bayés de Luna ha ingressat aquest vespre a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). El seu discurs d’ingrés s’ha centrat en “què ha de tenir en compte la joventut per prendre la decisió de ser metge” i en el paper de l’Acadèmia de Medicina. Bayés de Luna és catedràtic de Cardiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment dirigeix l’Institut Català de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau i el Servei de Cardiologia de la clínica Quirón.



La sessió ha comptat amb una àmplia assistència de públic, entre el qual hi havia representants polítics com Josep Antoni Duran i Lleida i Xavier Trias. Els padrins de Bayés de Luna en el seu ingrés han estat els doctors Lluís Revert, acadèmic numerari, i Josep Tresserra, vicepresident de l’Acadèmia. La resposta al discurs l’ha fet el doctor Miquel Torner, cardiòleg i acadèmic numerari. Bayés de Luna va ser elegit membre numerari de la RAMC després de la mort de Jordi Sans-Sabrafèn, oncòleg i president de l’Acadèmia fins 2004.



El paper de l’Acadèmia de Medicina

El nou acadèmic ha reflexionat sobre el paper de l’Acadèmia de Medicina i sobre el seu futur. Ha recordat que la RAMC té com a finalitat contribuir al coneixement i el progrés de les ciències sanitàries a Catalunya en tots els seus aspectes i actuar com a òrgan consultiu de l’administració en els temes de la seva competència. És per això que cal “procurar que sigui un referent respectable i respectat de la classe mèdica i de la societat”. I perquè això sigui possible és necessari acostar la institució a la societat civil i als mitjans de comunicació, donar més protagonisme als acadèmics i obrir l’Acadèmia als metges joves. A més, Bayés de Luna ha proposat que formin part de la RAMC, com a membres numeraris “ex oficio”, en funció dels seus càrrecs, els representats de les principals institucions sanitàries de Catalunya. El cardiòleg ha volgut felicitar l’actual junta de govern per la seva tasca i s’ha mostrat “optimista” amb el futur de l’Acadèmia.



La situació actual de la medicina

El nou acadèmic també ha parlat sobre la situació actual de la carrera de medicina i de l’especialització. S’ha referit als canvis que hi ha hagut en l’exercici de la professió durant els últims 30 anys, temps en què “s’ha passat d’un sistema sanitari feble a una medicina totalment diferent amb una cobertura que abasta tota la població”. La medicina actual és “més eficient”, segons Bayés de Luna, però també “més despersonalitzada”.



El cardiòleg ha destacat la importància de la vocació en aquesta professió i ha insistit en què s’ha de procurar “que no estudiïn medicina els que tenen millors notes sinó els que estan convençuts que aquesta és la seva vocació”. Un altre problema que ha apuntat és que actualment es té una visió poc realista de la professió, en part motivada per diverses sèries de televisió sobre aquest tema. Molts estudiants es poden veure “desencisats” quan descobreixen la situació real, fet que per al nou acadèmic podria explicar que més del 30 % dels MIR estiguin estressats, segons un estudi realitzat per la Fundació Galatea del Col•legi de Metges de Barcelona.



De la preparació dels metges joves, ha dit que el sistema MIR ha representat “un avenç formidable” perquè ha permès una formació reglada i uniforme, però ha assegurat que actualment “reclama canvis” quant a l’examen, perquè “els estudiants es preocupen més per memoritzar que no pas per formar-se com a metges”. I ara és el moment òptim per “reivindicar una formació integral del metge”, aprofitant la declaració de Bolònia, segons Bayés de Luna.



Recerca i prevenció

El nou acadèmic ha destacat la importància de la investigació per l’avenç de la medicina, la gran “assignatura pendent” d’Espanya, on ha apuntat que “hi ha mil investigadors menys per milió d’habitants que a Europa”. En aquest aspecte, ha felicitat el Govern català perquè “en aquesta legislatura s’ha aconseguit que la recerca biomèdica sigui un projecte estratègic” i s’ha mostrat “esperançat” amb el futur de la investigació catalana.



Un altre dels aspectes clau que ha de tenir clar el metge jove és, segons Bayés de Luna, la medicina preventiva. Ha citat l’àmbit cardiovascular per assegurar que les campanyes de prevenció dirigides a la població en general són “de gran eficàcia”. I com a exemple ha posat el Dia Mundial del Cor, que es va posar en marxa quan ell era president de la Federació Mundial de Cardiologia.



També s’ha referit a les funcions que ha de desenvolupar el tutor dels residents; als aspectes deontològics, bioètics i sociosanitaris de la medicina; a la medicina predictiva, i a la relació entre els metges i els gestors sanitaris.



Trajectòria de Bayés de Luna

Bayés de Luna ha rebut nombroses distincions, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003), el Premi “Rey Jaime I” de Medicina Clínica (2003) i el Distinguished Scientific Award of the World Heart Federation (2006). D’altra banda, va ser el primer president de la Societat Catalana de Cardiologia i és membre de nombroses societats científiques internacionals.