Debat sobre maltractament del personal sanitari a l’Acadèmia de Medicina

• Cal recolzament legal i que l’agressió deixi de ser només una falta
• S’han d’abordar les causes i acabar amb el mutisme de les víctimes



El personal sanitari ha de tenir una tolerància zero davant de la violència en el lloc de treball i, sempre que es produeixi una agressió, denunciar-la. Aquestes són les conclusions que es desprenen de la XVII edició del Curs sobre l’Humanisme en Medicina que es va celebrar ahir a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) i que en aquesta ocasió es va centrar en “el maltractament del personal sanitari”.



“Cal formació específica” perquè els metges sàpiguen com prevenir les agressions i com actuar si es produeixen, va explicar Antoni Caralps, acadèmic numerari i organitzador del curs. Però, va insistir, sobretot cal abordar les causes que desencadenen la violència, “només així es podrà, com a mínim, reduir el problema”. I és necessari, a més d’acabar amb el mutisme de les víctimes, un canvi legal que penalitzi l’agressor: cal “que l’agressió deixi de ser només una falta”, va afegir. Com a exemple, el Regne Unit, on “l’agressió a un metge té la mateixa consideració que l’agressió a un policia”, va dir Caralps.



Cristina Urios, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i advocadessa del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), va explicar que els principals desencadenants de la violència en el lloc de treball són les condicions de massificació de la sanitat i la falta de recursos; la falta d’informació institucional i de personal per satisfer les consultes i necessitats dels usuaris, i la sobrecàrrega de treball. Així ho indica “l’Informe sobre la violència en el lloc de treball” que va publicar el COMB l’any 2004.



Abordar les agressions a metges és un tema complex, va explicar Urios, perquè “es tracta d’un col•lectiu professional molt divers i perquè l’agressió es produeix en un entorn que és un bé per a la societat, com és la sanitat”. Un 11% dels professionals declara haver estat víctima d’agressions físiques i un 5% diu haver-les patit en més d’una ocasió, segons dades recents d’un estudi fet per l’Escola Professional de Medicina del Treball de la Universitat de Saragossa entre metges, infermers, zeladors i personal administratiu de l’àmbit sanitari. D’altra banda, un 64% diu haver estat objecte de violència psicològica (amenaces, coaccions o insults).



Aquest estudi revela que les agressions són més freqüents als serveis d’urgències, on abunden els insults (72,1 %) i les amenaces (70,5 %), i als de psiquiatria (insults, 59,1 %; amenaces, 51,6 %). On es produeixen menys agressions és en els hospitals petits. En el 85 % dels casos, els agressors eren els propis pacients i un 73,3 % d’aquests reunien casos d’imputabilitat, és a dir, que eren plenament conscients i no tenien cap deteriorament cognitiu.




El mobbing

Guillem Oteros, advocat del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona, va centrar la seva intervenció en el mobbing i, és a dir, el maltractament psicològic del metge per part del seus companys (mobbing horitzontal) o superiors (mobbing vertical). En primer lloc, va destacar la diferència entre mobbing i burn-out o síndrome del professional cremat. “En aquest últim no hi ha assetjament per part dels companys, sinó que es tracta d’un desgast psicològic del treballador degut a un ritme frenètic de treball, a la insatisfacció personal i a problemes en la relació amb usuaris”.



El mobbing té conseqüències a la salut de la víctima i a nivell econòmic, perquè acostuma a comportar absència laboral, però també en l’exercici professional, doncs “la relació amb els companys es deteriora i això dificulta la cooperació i el treball en equip” i a més provoca inseguretat i problemes d’autoestima al que la pateix, així que “pot provocar errors mèdics i propiciar una mala praxi”.



Aquest problema té molt a veure amb la gestió de les organitzacions sanitàries on “actualment preval la cultura empresarial per sobre de la cultura assistencial”, segons Oteros. Es gestionen amb objectius mercantilistes com si es tractés d’una empresa qualsevol, oblidant que en aquest cas “la matèria primera és la salut de les persones”.



El mobbing “vicia el clima laboral i crea una mena d’intimidació en tota la plantilla”, per tal afecta a tots els treballadors. D’aquí que es recomani a les víctimes “que denunciïn la situació davant del departament de Recursos Humans del centre per a què es pugui cessar d’immediat l’assetjament, obrir una investigació de les causes i depurar les responsabilitats internes pertinents”. D’altra banda, es recomana a les organitzacions que tinguin un codi de conducta i que creïn un Servei de Prevenció per evitar aquestes situacions.



L’assetjament psicològic a la feina està contemplat dins de la jurisdicció laboral i social, però no està tipificat dins de la jurisdicció penal com a delicte específic. “No se sap de cap cas d’un agressor que hagi estat sancionat”, va puntualitzar l’advocat, que va afegir que “la denúncia no assegura la sanció, però si n’hi ha moltes, és possible que l’organització reaccioni”.