L’expert considera que “el càncer és una malaltia de cèl·lules mare adultes”



El doctor Carlos Cordón va ser nomenat Acadèmic d’Honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) ahir en una sessió celebrada a la seu de l’Acadèmia on l’oncòleg va presentar els últims “Avenços en el diagnòstic i pronòstic del càncer”.



“Les estadístiques indiquen que 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones tindran càncer al llarg de la seva vida”, va apuntar el director de la Divisió de Patologia Molecular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, citant dades de l’any 2006. “La bona notícia és que el 60% es curarà”, va afegir.



Cordón va alertar que molts casos que no s’aconsegueixen curar es deuen a què els pacients arriben a la consulta amb la malaltia molt avançada: “rebem massa malalts massa tard”. La prevenció és, per tant, un factor clau en el tractament del càncer.



Una malaltia de cèl·lules mare adultes

L’oncòleg català va explicar que l’actual línia de treball del seu equip d’investigació es basa en què “el càncer és una malaltia de cèl·lules mare adultes”. Per aquesta raó és important entendre la morfologia de les cèl·lules mare per tal de poder arribar a curar el càncer. “Molts casos de fracàs en el tractament es deuen a què no erradiquem la cèlula cancerosa mare i només ataquem les cèlules canceroses que s’estan expandint”, va assenyalar.



La patologia de sistemes

El càncer es una malaltia complexa i per això és necessari abordar-la de forma integral, amb “diagnòstics multidisciplinaris i integrats”. És el que Cordón anomena la “patologia de sistemes”, que consisteix en fer una aproximació més específica del malalt on són tan importants el diagnòstic i el pronòstic com la predicció i selecció de teràpia. “Sabem que els factors genètics, per exemple, són importants en alguns tipus de càncer, com el de mama o el de pròstata”, va explicar Cordón.



Aquest és precisament el postulat que l’expert ha estat investigant durant els últims cinc anys, que si s’integra la patologia molecular amb coneixements anatòmics clínics es pot fer una millor classificiació del problema i donar un tractament més individual al malalt. El repte actual és introduir en el tractament d’aquesta malaltia conceptes de patologia de sistemes, de morfometria i d’imatge.



Tecnologia i càncer

La patologia de sistemes aprèn a aprofitar els beneficis de la tecnologia per analitzar les mostres de teixits malalts sense destruir els detalls. Per exemple, l’ús del microscopi amb cristalls líquids, de molta més qualitat, permet analitzar els detalls de les mostres fins al punt que es passa d’una ciència descriptiva a “una ciència que pot arribar a ser matemàtica”. Així, la tecnologia “permet convertir un detall histològic en números”. Es tracta d’un procediment que ja s’havia fet servit en altres ciències, com en l’estudi de terratrèmols o dels tsunamis. Però no s’havia pensat en la seva aplicació a la patologia. I, de la mateixa manera que en l’estudi dels terratrèmols, aquí també “els números ens indiquen on està l’epicentre, on es troba la causa del que està passant”, va explicar l’oncòleg.



Cordón va concloure la seva intervenció assegurant que “la tecnologia ens ha de guiar” i recordant que és necessari conèixer els riscos per poder fer medicina preventiva. En aquest sentit, l’expert va insistir en la necessitat de fer “més investigació”.



La contestació de la ponència la va fer Francesc X. Solé, bibliotecari de la RAMC i antic professor de Cordón, que va destacar el fet que l’oncòleg hagi patit i superat un càncer. “El metge que no ha tingut una malaltia important a la seva vida, té una assignatura pendent”, va assegurar Solé. Finalment, Jacint Corbella, president de la RAMC, va lliurar al doctor Carlos Cordón el diploma d’Acadèmic d’Honor.



La trajectòria de Carlos Cordón

Carlos Cordón dirigeix des de fa més de 10 anys la Divisió de Patologia Molecular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York, la institució més antiga i més important en investigació del càncer a nivell mundial. Actualment també hi col·labora com a docent i investigador a la Universitat de Columbia. L’oncòleg català va estudiar medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va doctorar en Biologia Celular i Genètica a la Cornell University de Nova York.



Cordón ha publicat recentment un estudi a la revista Nature, fet en col·laboració amb altres investigadors, on es demostra que l’activació del gen p53, un dels grans supressors tumorals de l’organisme, frena els tumors i pot arribar fins i tot a fer-los desaparèixer.