· El equilibrio entre beneficio y riesgo en la atención al paciente, a debate en la Academia de Medicina

· El futuro son los tratamientos personalizados, coincidieron todos los ponentes



“Vivim en una societat que incita a la medicina defensiva”. Així va concloure Josep M. Mascaró, dermatòleg i acadèmic numerari, el col·loqui “Controvèrsia en la medicina: l’equilibri entre el risc i el benefici”, que es va celebrar ahir a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). Mascaró, que moderava el debat, va insistir en què la medicina, com tota eina, “és perillosa, però ben emprada és molt útil”.



La finalitat de tot tractament és obtenir beneficis amb els mínims riscos, però on es troba l’equilibri entre els beneficis i els riscos en l’atenció al malalt? Aquesta va ser la pregunta que Mascaró va fer ahir als ponents que participaven en el col·loqui, després d’assenyalar que “la seguretat ha de ser una prioritat”.



José Muñoz i Gómez, cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital Clínic, va apuntar que si la medicina ha avançat és gràcies a diagnòstics correctes i tractaments adequats. Muñoz va reconèixer estar “molt conscienciat” de la importància de l’agressivitat dels tractaments. Especialment amb pacients sensibles, com poden ser aquells que tenen dolor crònic, que són “pacients desesperats i disposats a assumir riscos si amb això poden obtenir una millora”. Mascaró va puntualitzar que “la medicina és acció, però també prudència”.



El futur: tractaments personalitzats

Muñoz va avançar que el futur són els fàrmacs biològics, que són “fàrmacs a mida”. Antoni Bayés de Luna, cardiòleg i acadèmic numerari, va coincidir amb Muñoz i va afirmar que el futur són els tractaments personalitzats. Bayés va comentar que s’ha passat d’una medicina basada en la relació metge-malalt a una medicina basada en l’evidència que, “a més de basar-se en experiments, s’hauria de basar també en la persona”. El metge ha de tenir “informació fidedigna” quan un nou fàrmac surt al mercat, perquè ha de conèixer tots efectes secundaris, va apuntar, però també “cal escoltar molt atentament al malalt”. I, sobretot, va insisitir en què el metge “ha de receptar els medicaments necessaris, però no excedir-se ni en número ni dosi”.



L’estudi individual de cada pacient també va ser defensat per Xavier Forn, acadèmic numerari i farmacòleg, que va asegurar que “l’ideal seria que el metge pogués tenir un estudi genètic abans de receptar un tractament”, per tenir més informació de com reaccionarà malalt. I d’això se n’ocupa la farmacogenòmica, que estudia com afecta l’herència genètica a la resposta d’una persona davant un fàrmac. L’aproximació farmacogenòmica és bona, però “no té en compte el medi”, va alertar Forn. Per això, en els últims anys s’ha introduït una nova tècnica: la metabonòmica, que consisteix en una anàlisi quantitativa i qualitativa de totes les vies metabòliques cel·lulars.



Àngel Ballabriga, acadèmic numerari i pediatre, va destacar l’aparició d’un nou concepte dins de la pediatria: el de nadons “excessivament prematurs”. En relació amb els riscos de la salut infantil, Ballabriga va criticar la simplificació dels fets que s’acostuma a fer avui dia i va apuntar a la multiplicitat de factors a l’hora de buscar les causes, destacant la higiene com una de les principals. Es va referir als casos dels tres nadons prematurs que han mort recentment a l’Hospital 12 de Octubre de Madrid i va apuntar diferents factors que caldria plantejar-se en situacions com aquesta: la capacitat econòmica en el manteniment de l’hospital, el personal dedicat al servei de prematurs... El més important per evitar els riscos, va afegir, és que les unitats estiguin “ben dotades”.



La conscienciació de la societat

En el torn de preguntes, Francesc X. Solé, bibliotecari de la RAMC i uròleg, es va referir al paper important que tenen els mitjans a l’hora de fer publicitat positiva o negativa sobre els tractaments i va posar com a exemple el cas del Viagra, on “els mitjans van incidir sobretot en els riscos, quan després s’ha vist que no són tants”.


Ramon Trias, secretari de la RAMC, va apuntar que “la dificultat està en què el públic accepti que hi ha risc a la medicina”, ja que amb l’augment d’avenços tecnològics, cada vegada hi ha menys tolerància als riscos.