· Els factors genètics són el principal predisposant de les conductes addictives

· Els mitjans de comunicació juguen un paper crític en les campanyes de prevenció



Les campanyes contra les addiccions són necessàries, però caldria millorar-les. Aquesta és la principal conclusió a què es va arribar ahir al col·loqui sobre l’eficàcia i utilitat de les campanyes contra les addiccions que es va celebrar a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). A la sessió, organitzada amb la col·laboració de l’Associació Professional Espanyola d’Informadors de Premsa, Ràdio i Televisió (APEI-PRTV), hi van participar experts mèdics i periodistes.



Van moderar la sessió Francesc X. Solé i Balcells, Acadèmic Numerari de la RAMC, i Jordi Arandes, president de l’APEI-PRTV. Solé i Balcells va introduir el col·loqui distingint entre de dos tipus de drogues: les que actuen per la via del plaer, a través dels missatgers alegres, com són la cocaïna, els al·lucinògens i les amfetamines; i aquelles que tenen un efecte depressor sedant, a través dels missatgers antiestrès, com el cànnabis, l’opi i els narcòtics.



Miquel Casas i Brugué, catedràtic de psiquatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i expert en toxicomanies, va introduir els “Factors facilitadors i predisposants de la drogadicció”. Casas va assegurar que tot i que hi ha factors facilitadors de les conductes addictives de caràcter social, familiar i personal, “des d’un punt de vista científic, les drogodependències són una malaltia neurobiològica. No és drogodaddicte aquell que vol sinó aquell que per desgràcia li toca ser, exactament com passa amb altres malalties”.



Des del punt de vista de la medicina basada en l’evidència, el factor més predisposant es troba en el cervell. És a dir, que hi ha factors genètics predisposants i entre el 10 i el 15% de la població és sensible a l’abús, va explicar, “el problema és que no sabem qui ho és i qui no”, va afegir. En aquest sentit, Casas va destacar la importància de distingir entre ús, abús i dependència.



Francesc Freixa i Sanfeliu, psiquiatra i president del Comitè d’experts en drogodependències de la Generalitat de Catalunya, va explicar “Què es pretén amb les campanyes?”. Va posar com a exemple una campanya “exitosa” com és la del tabac i va dir que el que s’ha de fer “no és penalitzar l’usuari ni penalitzar la substància, sinó crear una consciència social de què hi ha substàncies de risc”.



Però la prevenció, va afegir, “no es pot fer partint de la base de què hi ha drogues lícites i drogues il·lícites”, quan en realitat tenen els mateixos efectes. “Una campanya el que ha de fer és disminuir el factor d’exposició a les substàncies”, va assegurar. I per aconseguir-ho és necessari el consens entre la sanitat pública, els sistemes educatius i els mitjans de comunicació social, va afegir. A més, va puntualitzar, “les campanyes han d’integrar-se en un programa global de prevenció sanitària”.



Joan Colom i Ferran, subdirector general de drogodependències de la Generalitat de Catalunya, va parlar de les “Tendències actuals en l’àmbit de la prevenció”. Va discrepar amb el determinisme presentat pel doctor Casas, donat que “deixa molt poques possibilitats de fer coses”. Va dir que “la prevenció funciona i és necessària” i perquè sigui efectiva “necessita recursos i ha d’adaptar-se als nous temps”. En aquest sentit, el paper dels mitjans de comunicació és essencial, donada la seva “influència en l’imaginari col·lectiu i la capacitat de posar en el punt de mira parts del fenomen”. Colom va proposar als mitjans “la ponderació del sensacionalisme, que es reflecteixi la complexitat del problema i que es fomentin missatges de promoció del sentit crític”.



Va posar com a exemple el cas de l’alcohol, “el gran problema de drogodependències actualment” però sobre el qual no hi ha “consciència social”. L’alcohol és “el causant del 6% de la mortalitat, hi ha un 15% dels joves que és consumidor excessiu o de risc d’alcohol i només tractem entre el 10-15% de la patologia alcohòlica”, va exposar.



Conclusions

Tots tres experts mèdics van coincidir en la necessitat de col·laboració dels mitjans de comunicació per a l’èxit de les campanyes de prevenció de les addiccions i es van mostrar en contra de l’estigmatització dels consumidors. Silvia Tarragona, presentadora i directora del programa “Imaginario” de Radio Nacional de España (RNE), va destacar la capacitat dels metges de “no culpabilitzar els drogoaddictes”, una cosa “que els mitjans no sabem fer”, va reconèixer.



Màrius Carol, director de comunicació de La Vanguardia, va afegir que els mitjans de comunicació “perpetuen els models d’èxit a través de persones que han estat en contacte amb les drogues”, amb casos de cantants i actors famosos, i aquests són “els models que la joventut segueix”.



Josep Puigbó, periodista i col·laborador de diversos mitjans, va dir que “les campanyes no són útils perquè hi ha saturació informativa i publicitària”. I va apuntar que s’haurien de dirigir “a les substàncies tòxiques i centrar-se en la prevenció i no en els malalts”. Puigbó es va referir a la paradoxa que existeix, doncs “es permet que hi hagi al mercat productes que creen addicció i al mateix temps es vol lluitar contra les addiccions”. Va assegurar que “hem de ser molt crítics amb el tractament que donen els mitjans de les addiccions”.





2008, ‘Any Centenari Dr. Broggi’

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) ha declarat el 2008 l’‘Any Centenari Dr. Broggi’, en homenatge a Moisès Broggi, president d’honor de la RAMC, amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement. L’1 d’abril es celebrarà una sessió especial dedicada a “La Cirurgia a Catalunya en el segle XX”.