· El president d’honor de l’Acadèmia farà 100 anys el proper 18 de maig


· Moisès Broggi: l’Acadèmia vetlla per “la relació harmònica que hi ha d’haver entre la ciència i l’humanisme”



La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) va celebrar ahir una sessió extraordinària en homenatge al doctor Moisès Broggi i Vallès, el seu president d’honor, que el proper 18 de maig farà 100 anys. “Un dels actes més solemnes i importants que s’han fet a l’Acadèmia en els seus quasi 240 anys d’existència”, va dir Jacint Corbella, president de la RAMC. La institució ha volgut avançar aquesta celebració per tal de “no coincidir amb els homenatges que s’aniran sumant” a mida que s’acosti la data, va explicar Corbella.



Moisès Broggi, “personatge mític i icona de la ciutat de Barcelona”, en paraules de Corbella, va presidir aquesta sessió extraordinària que va repassar la història de la cirurgia a Catalunya en el segle XX. Aquest és l’acte central de l’‘Any Centenari Dr. Broggi’, declarat per la RAMC amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement.



Les paraules de Broggi


Al final de la sessió, el doctor Broggi va agrair l’homenatge: “és una gran satisfacció difícil d’expressar”. “Els meus mereixements són limitats”, va afegir, “he fet tot el possible i he posat tot l’interès per aquesta associació i el seguiré posant”. Moisès Broggi va ingressar com a Acadèmic Numerari l’any 1966, ocupant la plaça que deixava “el meu sogre i mestre Joaquim Trias”, però abans ja havia estat membre corresponent. El 1979 fou elegit president, càrrec que va ocupar fins al 1992. Actualment n’és el President d’Honor.



En la seva intervenció, Broggi va repassar els orígens de l’Acadèmia i la importància d’aquesta institució que es va crear al segle XVIII “com a un òrgan constructor de la sanitat”. Formada per “persones escollides entre les més formades del món mèdic”, l’Acadèmia va actuar “com a agent d’innovació”, va explicar. I des dels seus inicis vetlla perquè es mantingui “la relació harmònica que hi ha d’haver entre la ciència i la tècnica i la tradició i l’humanisme”.



La cirurgia a Catalunya en el segle XX


L’acadèmic Josep M. Massons va parlar de la seva experiència en els serveis de Cirurgia de l’Hospital Clínic, concretament entre 1933 i 1935, quan l’Hospital va acollir el primer servei d’urgències hospitalàries de 24 h de l’Estat espanyol. El doctor Broggi hi va entrar a treballar com a metge d’urgències i el doctor Massons, com a metge intern. “Així va començar la meva relació amb el doctor Broggi, que dura encara”, va afegir.



Ramon Trias i Rubiès, secretari de la RAMC, va recordar els serveis de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, institució amb la qual Moisès Broggi no ha tingut una relació professional directa, tot i que “es produeix la coincidència que la seva trajectòria professional comença amb el naixement del nou hospital”. Recordar aquesta època és “una bona oportunitat per reflexionar sobre els orígens de la professió i la creació de les institucions sanitàries”, va assegurar Trias, que va explicar que aleshores l’estructura organitzativa dels serveis no es feia per especitalitats mèdiques, “sinó que anava molt lligada a la personalització”, és a dir, al metge que se’n feia càrrec.



Francesc X. Solé i Balcells, bibliotecari de la RAMC, va repassar el progrés tecnològic de la Cirurgia al llarg del segle XX i va destacar grans avenços com l’anestèsia, la creació de les Unitats de Cures Intensives, l’aparició de les especialitats quirúrgiques i de tècniques com la diàlisi i l’endoscòpia... Però “el principal canvi que ha tingut el nostre exercici professional és el canvi de mentalitat, tant en l’ensenyament com en la pràctica mèdica”, va destacar Solé i Balcells. Va reconèixer també la revolució que suposa la incorporació dels ordinadors en la pràctica mèdica, però va insistir en “recordar la importància de què la mirada del metge contacti amb els ulls del malalt per donar-li confiança i seguretat”.