Conclusions del col·loqui “La mort: fracàs de la medicina o culminació del cicle biològic?”


Existeix una manca de cultura i d’educació de la mort. És la conclusió que es desprèn del col·loqui “La mort: fracàs de la medicina o culminació del cicle biològic?” que es va celebrar ahir a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). La sessió va ser moderada per Josep M. Mascaró, Acadèmic Numerari de la RAMC.



En la introducció del col·loqui, Mascaró va exposar que la medicina actual “ha deixat de ser un acte de confiança del pacient en el professional mèdic” i s’avança cap a “una medicina de resultats”. “No s’accepta –va afegir- que en tota malaltia i en tot acte terapèutic pot sobrevenir la mort”. D’altra banda, “costa d’acceptar que la mort sigui la culminació del cicle biològic quan el que la pateix és un infant o un jove”, va dir.



“La mort: fracàs de la medicina o culminació del cicle biològic?”

Miguel Ángel Nalda, acadèmic i catedràtic d’Anestesiologia i Reanimació, va dir que parlar de fracàs és “incorrecte” donat que “la medicina, en tant que ciència, no pot fracassar”. Nalda va proposar substituir aquest terme per altres com impotència, incapacitat o frustració, que pot patir “en determinades circumstàncies, el professional que exerceix la medicina, com a ésser humà que és”.



Francesc X. Solé i Balcells, acadèmic i membre de l’Institut d’Urologia, Nefrologia i Andrologia de la Fundació Puigvert, va repassar diferents definicions del concepte de la mort. Després va llançar diverses preguntes a l’auditori: s’arribarà a aconseguir la immortalitat? Es podrà allargar la vida gràcies a la hivernació?



També va parlar de si és possible endarrerir la mort a base d’endarrerir l’envelliment. Hi ha tres processos que intervenen en la vellesa: l’acció dels radicals lliures, la pèrdua dels telòmers i les dietes hipocalòriques. I treballant per aquestes vies “segurament en els propers anys s’aconseguirà retardar la vellesa i augmentar l’esperança de vida”.



Francesc Cardellach i López, acadèmic i vicedegà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, va presentar “El punt de vista de l’internista”. Va dir que “la nostra feina fa que visquem la mort d’una forma propera i que com professionals d’alguna manera ens acostumem a ella”.



Com a metge, va distingir entre la mort en pacients joves i en persones d’edat avançada. En aquest últim cas, va dir que “ho hauríem d’entendre com un fet natural, com la culminació del cicle biològic”. I va afegir que moltes vegades és l’entorn familiar del pacient a qui li costa entendre-ho així. “Encara ens falta molta cultura de la mort, hem d’ensenyar als nostres fills que, per lògica, hem de marxar nosaltres abans que ells”.



En aquest punt, Mascaró va destacar la “necessitat d’una cultura i una educació de la mort”. Moltes vegades “ens ensenyen a viure però no a afrontar la mort d’una persona propera”, va afegir.



Manuel Cruz i Hernández, acadèmic i professor Emèrit de la Universitat de Barcelona, va exposar “El punt de vista del pediatra”. “Per a un pediatra, la mort és un fracàs mèdic”, va assegurar, “la mort d’un nen és inoblidable i deixa una empremta molt profunda”.



Cruz va abordar el tema de si s’ha de parlar de la mort als nens. En la pràctica, “la majoria de persones considera que els nens han de viure d’esquena a la mort, però estudis han demostrat que quan es parla del tema amb els nens, els resultats són positius”. Els pediatres “creiem que tot nen té dret a conèixer el seu diagnòstic, pronòstic i tractament”, però “l’última paraula la tenen els pares”.



No obstant, va assegurar que “el nen hauria d’estar preparat per a la mort dels éssers que estima, hauria de tractar-se el tema en la seva educació”. Perquè els menors perceben la proximitat de la mort, “tot i que la comprensió depèn de la seva edat”.



Durant el torn de debat, es va parlar de la necessitat de respectar la llibertat de l’individu a saber o no saber sobre el seu estat de salut. Finalment, el doctor Moisès Broggi, que aquest any celebra el seu centenari, va dir que “és difícil imaginar la vida deslligada del naixement i la mort”.