· Ocupa la vacant de Josep Laporte, a qui va dedicar una breu glossa

Xavier Forn i Dalmau va ingressar ahir al vespre a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) com a Acadèmic Numerari de la Secció de farmacologia i terapèutica. L’acte va estar presidit per Moisès Broggi, president d’honor de l’Acadèmia; Jacint Corbella, president de la RAMC, i Ramon Trias, secretari.

Forn ocupa la vacant que va deixar Josep Laporte, a qui va dedicar unes paraules al principi del seu discurs. “La grandària de la seva obra i la seva personalitat exigirien una glossa molt més extensa del que ara és possible”, va dir. El nou acadèmic va reconèixer que “les emocions que sento pel meu ingrés a la Reial Acadèmia són encara més punyents perquè el destí ha volgut que em correspongui avui ocupar el setial que ha quedat vacant a causa de la seva recent desaparició”.

A les seves paraules també va fer especial menció al professor Francisco García Valdecasas, “l’estimat mestre que més decisivament ha influït en la meva vocació i formació professional” i al doctor Joan Uriach que “ha contribuït de forma destacada al lideratge de la industria farmacéutica catalana en l’Estat espanyol i al reconeixement d’aquesta indústria com a pilar fonamental del progrés sanitari”.

El nou acadèmic va pronunciar el seu discurs d’ingrés, centrat en “Reflexions i vivències entorn del naixement de la psicofarmacologia i el Premi Nobel de medicina de l’any 2000”. Li va respondre l’Acadèmic Numerari Carles Ballús, ex director del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Clínic de Barcelona, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i Doctor Honoris Causa de la Universitat Paul Sabatier de Toulouse.

Breu CV de Xavier Forn

Llicenciat en Medicina i en Química, preveient que la farmacologia moderna “tenia una orientació cada vegada més bioquímica”. Forn és catedràtic de Farmacologia de la Universitat de Barcelona (UB) i cap de la Unitat de Farmacologia, Farmacologia Clínica i Terapèutica del Departament de Farmacologia de la UB. Entre d’altres, ha estat director d’investigació del Centre d’Investigació del Grup Uriach i Research Associate en el Departament de Farmacologia  de la Facultat de Medicina de la Yale University (Estats Units).

El discurs d’ingrés

Sota el títol “Reflexions i vivències entorn del naixement de la psicofarmacologia i el Premi Nobel de medicina de l’any 2000”, Xavier Forn va explicar com la farmacologia “ha fet durant els últims cent anys avenços espectaculars que han modificat profundament la pràctica de la medicina i la cirurgia”. Es va referir a un grup de fàrmacs apareguts entre el 1950 i 1960, com la la clorpromazina, la reserpina i el clordiacepòxid, el primer fàrmac ansiolític, que “per primera vegada tenien eficàcia en trastorns mentals greus”. Això va tenir “conseqüències mèdiques i socials importants”: va facilitar la reinserció familiar, laboral i social de molts malats esquizofrènics i va disminuir el nombre de malalts internats en hospitals psiquiàtrics. A més, aquestes descobertes han servit per “aprofundir” en el coneixement de les bases bioquímiques i moleculars de les malalties mentals i de les funcions cerebrals, i ha portat a “descobriments molt significatius en el camp de la neurociència”.

Aquests avenços van ser “en part” reconeguts pel Premi Nobel, que l’any 2000 es va concedir a Arvid Carlsson, Paul Greengard i Eric Kandel, investigadors que van fer “contribucions capdavanteres” al mecanisme d’acció d’alguns d’aquests fàrmacs i els van utilitzar per “avançar en el coneixement” dels mecanismes de transmissió de senyals en el sistema nerviós i en els mecanismes bàsics de l’aprenentatge i la memòria. Forn va dir que també havia escollit aquest tema “per les relacions que he tingut amb alguns d’aquests personatges”.

El catedràtic va acabar el seu discurs amb una referència a Santiago Ramón y Cajal, que Eric Kandel va citar en el seu discurs de recepció del Premi Nobel. Ramón y Cajal “va establir les bases de l’estudi del sistema nerviós central”. Els seus estudis, coneguts com “la teoria de la neurona”, són “el principi bàsic modern de l’organització estructural i funcional del sistema nerviós”, va explicar. “La neurociència moderna segueix avançant dins del marc que Cajal va bastir”, va concloure el nou acadèmic.  

Resposta del doctor Ballús

Li va contestar l’Acadèmic Numerari Carles Ballús i Pascual, que va manifestar la seva “satisfacció personal” per pronunciar el discurs de resposta d’“una persona tan significativa en el camp de la Farmacologia”. Ballús va repassar la tasca investigadora i docent del nou acadèmic, i va destacar les seves contribucions en l’àmbit de la Psiquiatria biològica i la Farmacologia experimental així com a la psicofarmacologia i a la clínica en general. Les seves recerques han contribuït a posar en evidència “nous i significatius mecanismes neuroquímics i neurofisiològics del nostre comportament”, va dir.

De les seves investigacions, Ballús va destacar els estudis iniciats al National Institute of Health dels Estats Units, en els quals es demostrà “per primera vegada, que el liti – un dels principals fàrmacs emprats avui dia com estabilitzador del estat d’ànim – inhibeix, a concentracions terapèutiques, l’estimulació de l’adenil ciclasa per l’adrenalina, aportacions molt útils en el tractament dels trastorns bipolars”.

 

Ballús va finalitzar el seu discurs assegurant que “estem en un moment prometedor” del progrés científic i del coneixement de l’ésser humà i va afegir que “si sabem valorar degudament les aportacions i coneixements de les investigacions neuroquímiques, neurofisiològiques i moleculars, incloent-les en una concepció antropològica integral de l’ home i de les seves malalties, donarem nous passos endavant vers els nostres objectius sanitaris i vers un major benestar dels nostres pacients”.