Conclusions del “XIX curs sobre l’humanisme en medicina”

Si es promogués la cultura dels mitjans des de l’escola, tal i com va recomanar Gemma Revuelta, sotsdirectora de l’Observatori de Comunicació Científica de la UPF, els joves aprendrien a interpretar la informació i a ser crítics, que és “necessari” per “gestionar i diferir la informació adequadament”, va assegurar Revuelta. Una capacitat necessària especialment en un moment en què “podem estar caient en la sobreinformació”, segons va dir Revuelta com a resposta a una pregunta d’Antoni Caralps, acadèmic numerari i organitzador del curs. I va citar a Vladimir de Semir quan va dir que s’ha passat d’una anorèxia comunicativa a una bulímia comunicativa.

Revuelta va parlar de la divulgació científica a través dels mitjans i va apuntar que la “única via” per millorar la relació entre periodistes i la comunitat científica és “un coneixement més gran i una comprensió mútues”. L’Observatori de la Comunicació Científica de la UPF realitza des de 1997 l’Informe Quiral, que analitza les notícies sanitàries i mediques aparegudes en els cinc diaris espanyols de més difusió amb l’objectiu de reflexionar sobre el paper que tenen els mitjans de comunicació en la informació sobre salut que reben els pacients i els seus familiars.

“Acadèmia implicada”

Antonio Caralps, acadèmic numerari de la RAMC i organitzador del curs, i la catedràtica d’Institut Elvira Rocha es van centrar en la implicació de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona a finals del segle XIX. En concret, Caralps va parlar de la implicació de l’Acadèmia en les activitats del doctor Jaume Ferran i Clua, en relació a la prevenció de tres malalties infeccioses que en aquell temps suposaven “un problema gravíssim”: el còlera, la ràbia i la diftèria. Una implicació, va dir, “quasi sempre sol·licitada per l’Ajuntament de Barcelona”.

Elvira Rocha es va preguntar per què la relació del doctor Santiago Ramón y Cajal i Barcelona “mai” no s’ha explicat tal i com va ser. Rocha va parlar de l’estada de Ramón y Cajal a Barcelona i de la seva relació amb el doctor Ferran. Va exposar també la seva relació amb la Barcelona de la Renaixença i l’eclosió del catalanisme urbà, que assegura que “es desconeix”. En part, va dir, perquè Ramón y Cajal va deixar unes memòries i tots els seus biògrafs s’han basat en elles, sense parar atenció a altres documents com la seva correspondència.

 

“Avortament, reptes i oportunitats”

El curs es va tancar amb la intervenció de Conrado Giménez Agrela, fundador i president de la Fundación Madrina de Madrid, que ajuda a mares joves amb dificultats i els seus fills.

Giménez va assegurar que la maternidad “és un bé social i un dret fonamental”. Va dir que des de la fundació donen suport a les mares perquè “recolzar la maternitat és recolzar la riquesa”. De fet, la maternitat “suporta el 50% del PIB”, segons les seves paraules, és a dir, que “té un pes molt important a l’economia”.

De les noies embarassades que arriben a la Fundación Madrina, “una de cada dues segueix endavant amb l’embaràs”, va explicar. Va parlar de les dificultats que les dones embarassades troben en l’entorn laboral i, de vegades, també en el personal. I va insistir en què “l’avortament té un gran cost social i personal”.

Segons les seves previsions, d’aquí al 2010, a l’Estat espanyol cada hora “hi haurà uns 10 avortaments i es donarà un nen en adopció; es gastaran 14.000 euros en adopcions i 9.000 en avortaments”. Davant d’aquestes dades, la prevenció és clau, però “no pot ser general”. “El que funciona és la prevenció personalitzada i tutoritzada, que és més difícil i més costosa, però la vertaderament eficient”, va concloure Giménez.