“És fonamental fer arribar a la població en general que és necessari un canvi en els hàbits dietètics en el sentit d’aconseguir una reducció en la ingesta d’àcids grassos de tipus omega-6, fonamentalment d’àcid linoleic (especialment abundant en els olis de llavors) i augmentar el consum d’àcids grassos de tipus Omega-3, incrementant el consum de peix, de vegetals de fulles verdes, de fruits secs (especialment les nous), de carn d’animals que s’alimenten amb fulles verdes...”, va recomanar ahir el doctor Ramon Segura i Cardona, professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB), en el seu discurs d’ingrés com a membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC).

En aquest aspecte, va afegir, s’ha d’intentar retornar als índexs de 60 o 80 anys enrere, abans de la introducció massiva dels olis refinats i de les seves margarines derivades, quan la relació entre els àcids grassos omega-6 i els omega-3 de la dieta era de 2/1 a 3/1, lluny dels actuals índexs de 15/1 a 20/1 que s’observen en gran part dels països industrialitzats. “No seria assenyat que mentre els gossos i els gats de casa disposen de pinsos enriquits amb àcids grassos Omega-3, els humans mantinguéssim una dieta amb nivells subòptims d’aquest tipus de compostos”, va apuntar.

Els Omega-3 i el sistema cardiovascular

Coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Cor, Segura es va preguntar com és possible que més de cent anys després de la descoberta del primer component de la família dels àcids grassos Omega-3 (l’àcid alfa-linolènic) i de més de 30 anys d’investigació sobre els efectes dels seus derivats més actius, “aquests compostos segueixin sent relativament desconeguts per la classe mèdica i no acabin de ser acceptats plenament pels cardiòlegs com a elements útils en la prevenció de les malalties del sistema cardiovascular”. 

Una de les raons, segons el nou acadèmic numerari, és que “segueix dominant la teoria del colesterol com el principal responsable de les lesions ateromatoses”. Així, s’obvia que els àcids grassos Omega-3 contribueixen a normalitzar factors de risc per a la malaltia cardiovascular com poden ser els nivells de triglicèrids del plasma, tant en dejú com després d’haver menjat; atenuen el risc de trombosi coronària; disminueixen el risc d’arritmies cardíaques i redueixen la intensitat de la resposta inflamatòria, entre d’altres virtuts per al sistema cardiovascular. El discurs d’ingrés, titulat: “Àcids grassos omega-3: els àcids grassos desapareguts i, ara, recuperats?”, també va recollir els beneficis d’aquest tipus d’àcids grassos en el sistema nerviós i en el tractament del càncer.

Segura va destacar la influència en la seva carrera del professor Joan Coronas, catedràtic de química inorgànica de la Universitat de Barcelona; del professor Waldemar Berardinelli, catedràtic de Medicina de la Facultat Nacional de Medicina de Rio de Janeiro; i del professor Klaus Soehring, de la Universitäts Krankenhaus Eppendorf d’Hamburg, amb qui va treballar un cop doctorat.

Resposta de l’Acadèmic Numerari Manuel Cruz

En el discurs de resposta, Manuel Cruz Hernández, pediatre i acadèmic numerari de la RAMC, va manifestar “la preocupació compartida sobre la nutrició” amb el doctor Segura, amb qui va coincidir a la Universitat de Cadis, quan ell es feia càrrec de la Càtedra de Puericultura i Segura estava a la de Fisiologia. Treballar en aquestes petites facultats era sinònim de pocs recursos, va explicar Cruz, però “tenia les seves compensacions”, com el contacte freqüent i quasi diari amb la resta de professors, “en general molt profitós en el vessant humà i científic”.

Cruz va ressaltar del nou acadèmic que “ha tingut una formació molt sòlida i encara més: no ha desaprofitat les oportunitats que ha tingut”. Destaquen les seves investigacions en temes de nutrició i alimentació, sense oblidar les seves aportacions sobre l’exercici físic i l’esport. “El discurs del doctor Segura és un exemple de la gran transformació que hi ha hagut en el camp de la nutrició humana”, va dir, que potser per la seva “aparent senzillesa, ha quedat una mica postergada en els estudis de medicina”.

 

Breu CV de Ramon Segura

Natural d’Hostalets de Cervera (Ribera d’Ondara, Lleida), Ramon Segura i Cardona és professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB) des de 2006, on anteriorment va ser catedràtic de Fisiologia i cap del Departament de Ciències Fisiològiques. Abans havia estat catedràtic i vicerector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També ha estat president de la Societat Catalana d’Endocrinologia i Nutrició, i vicepresident de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, entre d’altres càrrecs.

Durant anys va estar treballant als Estats Units, primer com a professor en la Universitat de Houston i més tard en el Baylor College of Medicine de Houston (Texas). Té una àmplia experiència en la recerca sobre fisiologia aplicada a la salut de l’esportista i ha publicat nombrosos articles en revistes acadèmiques.

És membre del comitè editorial de prestigioses revistes científiques com el Journal of Physiology i ha col·laborat en l’organització de nombrosos congressos, com el Firrt Congress on Nutrition and Sport, celebrat a Barcelona l’any 1991. És acadèmic corresponent de la RAMC des de 1993.