El ginecòleg Xavier Iglesias i Guiu, el psiquiatra Rogeli Armengol i Millans, i el pneumòleg Pere Miret i Cuadras van ingressar ahir a l?Acadèmia de Medicina de Catalunya com a acadèmics corresponents.



Xavier Iglesias i Guiu: ?El món canviant del tractament del càncer de coll de matriu?

El ginecòleg Xavier Iglesias, president de la Sección del Suelo Pélvico de la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia (SEGO), va ser presentat per l?acadèmic numerari Jesús González Merlo.



El seu discurs d?ingrés es va centrar en la ginecologia oncològica. Va fer una revisió històrica de les diferents tècniques de cirurgia del càncer de coll de matriu fins arribar al desenvolupament de la vacuna del papil?loma humà, ?la descoberta més important dels últims anys? en aquest camp, segons Iglesias, i que ja és una realitat



La vacuna del virus del papil?loma humà (HPV) ?alliberarà els ginecòlegs de tota la complexa problemàtica de diagnòstic i tractament d?aquesta malaltia, senzillament perquè l?erradicarà?, va dir. Són vacunes ?cares?, però els sistemes de salut ja les subministren a noies no infectades. Encara no s?ha demostrat l?eficàcia de la vacuna en dones ja infectades.




Rogeli Armengol i Millans: ?Sobre les definicions de salut: salut mental i salut corporal?

El psiquiatra Rogeli Armengol, vicepresident segon del Comitè de Bioètica de Catalunya, va ser presentat per l?acadèmic numerari Jordi Vives i Puiggròs.



El doctor Armengol va reflexionar sobre el concepte de salut. ?Es pot ser feliç estant malalt i és molt freqüent sentir-se infeliç sense patir cap malaltia?, va dir. En conseqüència, ?seria millor no identificar salut i benestar? , ja que això dependrà de cada situació, de la mentalitat de les persones i del grau de la patologia que pateixin. Armengol va recomanar parlar de trastorn corporal i mental.



?Tenir salut ?va puntualitzar- vol dir no estar afectat per trastorns i malalties, que és diferent de tenir una vida bona o gaudir d?un complet o incomplet benestar. Per una part hi ha la salut i la malaltia, i per una altra, l?exercici de la millor medicina, va afegir. El doctor ArmengoL va concloure que el bon metge ha de procurar la salut i a la vegada el benestar del seu pacient.



Pere Miret i Cuadras: ?La tuberculosi en les memòries manuscrites de l?Acadèmia de Medicina de Barcelona en el segle XIX?


El pneumòleg Pere Miret, expert en malalties respiratòries, va ser presentat per l?acadèmic numerari Jacint Corbella i Corbella, president de la RAMC.



Miret va repassar l?evolució de la tuberculosi i del seu tractament en la Barcelona del segle XIX, a partir de diverses memòries manuscrites conservades a l?arxiu de l?Acadèmia de Medicina. ?Aquestes memòries recullen els esforços dels metges de l?època enfront d?una malaltia que no tenia cap tractament que pogués aturar-la?, va explicar. Són també testimoni del temor que generava aquesta malaltia, que ?cada any matava 2.000 persones en una Barcelona de més de 300.000 habitants? i que va provocar més defuncions en aquest segle que totes les altres malalties infeccioses juntes, va dir.



Avui dia existeix una medicació que cura la tuberculosi en molt poc temps, va explicar, però encara hi ha ?milions de persones? que la pateixen en els països menys desenvolupats. ?El subministrament d?aquestes medicines no depèn dels afectats sinó de la solidaritat dels pobles desenvolupats?, va concloure.