? Lluís Morales, pediatra

? Rafael Battestini, internista

? Àlvar Net, internista



El pediatra Lluís Morales i els internistes Rafael Battestini i Àlvar Net van ingressar ahir a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) com a acadèmics corresponents. Durant la sessió de recepció, els nous acadèmics van pronunciar el discurs d?ingrés preceptiu.



Lluís Morales: ?Hèrnia diafragmàtica i hipoplàsia pulmonar: frontera en la investigació pediàtrica?

El doctor Morales va ser presentat per l?acadèmic numerari Manuel Cruz. Morales és Catedràtic en Pediatria de la Universitat de Barcelona (UB) i dirigeix els cursos de doctorat de Pediatria des de 1984. És el coordinador de l?Àrea de Neonatologia de l?Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu i dirigeix els màsters de la UB de formació en tècniques quirúrgiques de cirurgia pediàtrica.



El catedràtic va explicar que l?hèrnia diafragmàtica combina l?existència d?un defecte muscular al diafragma amb la presència d?hipoplàsia pulmonar, que encara és avui en dia ?l?obstacle que impossibilita el tractament efectiu de l?hèrnia diafragmàtica?. La freqüència d?aquest tipus d?hèrnia se situa al voltant de 1/2500 nadons vius.



El doctor Morales va assenyalar que una de les esperances dipositades en la millora del pronòstic de les hèrnies diafragmàtiques resideix en un tractament prenatal que ajudi a revertir o millorar la severitat del síndrome d?hipoplàsia pulmonar i hipertensió arterial, causants prioritàries de la mortalitat neonatal. Així mateix, va explicar que el seu grup d?investigació ha desenvolupat la tècnica FETO (acrònim d?Oclusió Traqueal Fetal Endoscòpica), que utilitza una instrumentació molt poc invasiva. Els resultats preliminars en nens ?permeten obrir una porta d?esperança en la solució de la hipoplàsia pulmonar en les hèrnies diafragmàtiques greus?, va concloure.




Rafael Battestini: ?L?exili, aspectes mèdics?

Rafael Battestini és especialista en Medicina Interna i de l?Aparell Digestiu, i s?ha dedicat a la Medicina de muntanya. Especialitzat en Medicina Aeroespacial, va fundar la Societat Catalana de Medicina Aeroespacial, Subaquàtica i Ambiental de l?ACMCB, i actualment n?és membre emèrit. També fou cofundador i president de l?Institut d?Estudis de Medicina de Muntanya. Ha assessorat diverses expedicions a Groenlàndia i l?Everest, entre d?altres.



El doctor Battestini va ser presentat pel doctor Jacint Corbella, president de la RAMC, que va explicar com el nou acadèmic es va haver d?exiliar a Montpellier degut a la Guerra Civil i no va tornar fins a finals dels anys 40 a Barcelona, on va estudiar Medicina.



Battestini va recordar l?experiència viscuda a Montpellier, des del punt de vista mèdic. ?La Història en majúscula és el resultat de petites històries en minúscula?, va apuntar. Va destacar que, tot i que ?hi ha molta bibliografia de l?exili a Amèrica i a Mèxic, hi ha molt poca de l?exili a França?. Això es deu a què França no va permetre treballar els intel?lectuals, mentre que Amèrica sí?, va afegir. Tot i això, va reconèixer que els metges francesos acostumaven a tractar ?molt bé? els metges exiliats.




Àlvar Net: ?Les relacions dels metges catalans amb les escoles mèdiques d?Europa i Amèrica durant el període 1888-1939?

L?acadèmic numerari Antoni Bayés de Luna, que el va presentar, va destacar que Àlvar Net és ?pioner?, ja que va ser el primer Catedràtic i cap de Servei de Medicina Intensiva d?Espanya. Actualment és Catedràtic de Medicina Intensiva de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director del Servei de Medicina Intensiva de l?Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. També va ser el fundador i primer president de l?Associació Catalana de Medicina Intensiva (ACMI).



En el seu discurs d?ingrés, Net va repassar les relacions dels metges catalans amb les escoles mèdiques d?Europa i Amèrica durant el primer terç del segle XX, que coincideix amb ?un crescendo de la medicina catalana, una millora aconseguida gràcies als canvis docents i a l?acció de les institucions?, entre d?altres factors. ?Aquest procés tan extraordinari d?augment de nivell de la medicina catalana es va estroncar de forma dramàtica degut a l?ocupació de Catalunya per les tropes franquistes al 1939?, va recordar.



En aquesta història ?incompleta?, segons el propi Net, van aparèixer noms de grans figures de la medicina catalana que van jugar-hi un paper destacat, com Salvador Cardenal en la introducció del mètode antisèptic; Antoni Trias i Pujol i Manuel Corachan, que van introduor la cirurgia toràcica, o la influència de l?Escola Alemanya de Dermatologia en Jaume Peyrí i Xavier Vilanova.