L’oncòleg Manel Esteller, l’anatomista Alfonso Rodríguez i Teresa Ribalta, especialista en anatomia patològica, són des d’ahir acadèmics corresponents de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). La sessió de recepció es va celebrar ahir al vespre a la seu de l’Acadèmia, on van ser acollits pels acadèmics numeraris Ramon Trias, Josep Domènech i Antoni Cardesa, respectivament. A continuació s’inclou un breu resum dels seus discursos d’ingrés.



• Manel Esteller i Badosa: “Epigenètica en ciències biomèdiques: més enllà del genoma”

L’investigador Manel Esteller dirigeix el programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). És professor d’investigació a l’Institut d’Estudis Avançats (ICREA) i de genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Entre d’altres guardons, ha estat reconegut amb the European School of Medical Oncology (ESMO) Award i el European Association for Cancer Research Award.



En el seu discurs, Esteller va parlar de l’epigenètica i quines són les seves aplicacions. “No som només els nostres gens. No podem culpar plenament el nostre genoma pel nostre comportament i susceptibilitat a les malalties i part de l'explicació ens la proporciona el camp de l'epigenètica, que és l'herència de l’activiat del ADN que no depèn de la seqüència d'ADN estricte", va explicar.



L’epigenètica juga un paper clau a l’hora d’entendre les diferències interindividuals i esdevé “un traductor entre el medi ambient i la genètica” que explica com és possible que el mateix genotip produeixi diferents fenotips. Un exemple són els bessons monozigòtics, "clons naturals" que comparteixen la mateixa seqüència d'ADN però en els quals la penetrància de la malaltia pot ser molt diferent. D’altra banda, l’epigenètica juga un paper central en l’anàlisi de determinades malalties a un nivell evolutiu cel•lular, com el càncer, malalties neurodegeneratives i del desenvolupament, malalties cardiovasculars i patologies autoimmunes.




• Alfonso Rodríguez i Baeza: “Ponts intercapil•lars a l’escorça cerebral i retina humana”

Alfonso Rodríguez va néixer a Santiago de Xile, però va estudiar a Barcelona. Catedràtic del Departament de Ciències Morfològiques, dins de l’Àrea d'Anatomia i Embriologia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Alfonso Rodríguez es va doctorar en neurociències en la mateixa universitat. Forma part de l’Association des Anatomistes de França, de la Sociedad Anatómica Española, de la Asociación Panamericana de Anatomía i de la Sociedad Chilena de Anatomía, entre d’altres.



En la sessió de recepció com a acadèmic corresponent, Rodríguez va parlar dels ponts intercapil•lars, tema que va triar amb motiu de la commemoració del centenari del lliurament del Premi Nobel a Santiago Ramón y Cajal. Va fer un repàs de la literatura escrita sobre el tema i va presentar diferents aproximacions que intenten explicar l’origen dels ponts intercapil•lars. Així mateix, va apuntar com s’ha avançat en l’estudi d’aquest camp.




• Teresa Ribalta i Farrés: “Paper actual del diagnòstic neuropatològic en el maneig clínic dels tumors cerebrals”

Teresa Ribalta és la responsable de la Unitat de Neuropatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i consultora sènior del Servei d’Anatomia Patològica del mateix hospital. A més, forma part del Comitè Científic del Banc de Teixits Neurològics de la UB. És investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). Nascuda a Manresa, és membre del comitè executiu i del comitè assessor de la European Society of Phatology.



En el seu discurs, Ribalta va parlar del paper del neuropatòleg en el diagnòstic dels tumors cerebrals, camp al que fa més de dues dècades que s’hi dedica. Es va centrar en el nou paper de la neuropatologia en el maneig clínic dels tumors cerebrals, particularment dels gliomes, que són les neoplàsies cerebrals primàries més freqüents.



El paper de la neuropatologia en aquest nou escenari és triple, va assenyalar: en primer lloc, proporcionar una classificació dels tumors cerebrals basada en factors biopatològics, que tingui significat clínic. En segon lloc, contribuir a conèixer l’etiologia i patogènia dels tumors cerebrals com a base racional pel desenvolupament de noves tècniques diagnòstiques i noves teràpies. Per últim, traslladar els estudis i anàlisis dels nous paràmetres moleculars rellevants a la pràctica clínica.