Un diagnòstic individualitzat (tenint en compte edat i família), l’equilibri entre esforç-resultat i risc-benefici, i la valoració de la càrrega psicològica personal i de l’estigma social són les claus per manejar la controvèrsia en cirurgia plàstica pediàtrica. Així ho va explicar ahir Asteria Albert, del Servei de Cirurgia infantil de l’Hospital Sant Joan de Déu, en el col•loqui sobre “Controvèrsies en pediatria quirúrgica”, coordinat per l’acadèmic numerari Manuel Cruz, que es va celebrar ahir al vespre a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC).



Albert va parlar de les intervencions quirúrgiques en el menor que estan subjectes a controvèrsia, i es va centrar en la cirurgia plàstica pediàtrica. Va exposar diversos casos, com el melic cutani, les cicatrius inestètiques o la cirurgia dels retocs, molt controvertida i cada vegada “més demandada pels adolescents”. Es va preguntar també si és recomanable aplicar un tractament primari en casos d’hemangiomes, donat que la cirurgia de les seqüeles és difícil i alguns hemangiomes estigmatitzen. Va qüestionar si són necessàries les intervencions en casos de malformacions menor en l’orella, com les orelles en ansa, perquè “el pacient no estarà més sa després de la intervenció”.



La doctora va concloure que en aquests casos hi ha necessitats extramèdiques a tenir en compte i va admetre que moltes vegades la complexitat és alta, però va recordar que “no hi ha risc vital”, així que “si no és per a millorar substancialment, millor no intervenir”, va recomanar. A l’hora de prendre decisions, va insistir en la importància del sentit comú i va apuntar la necessitat d’obrir un debat social al voltant d’aquest tema.



L’acadèmic numerari Manuel Cruz, pediatra i coordinador del col•loqui, va introduir el debat sobre pediatria quirúrgica o cirurgia pediàtrica. Va explicar que els fonaments de la cirurgia pediàtrica són els mateixos que en qualsevol altra cirurgia, només que en aquest cas es centra en nens. Va repassar l’origen d’aquesta disciplina, una història molt vinculada a la seva trajectòria professional.




Avenços en anestèsia pediàtrica

Miguel Ángel Nalda, acadèmic numerari de la RAMC, va repassar l’evolució de l’anestesiologia pediàtrica, un tema que suscita gran interès, com demostra el gran nombre de comunicacions sobre aquest tema presentades en el darrer congrés de la SEDAR (Sociedad Española de Anestesiología y Reanimación).



El doctor Nalda va insistir en la necessitat de “no menysprear en cap moment” la importància que té per als nens que els actes anestèsics siguin realitzats per professionals adequadament preparats, que no han de baixar la guàrdia en les intervencions aparentment més senzilles.





Controvèrsies en apendicitis

Lluís Morales, acadèmic corresponent de la RAMC, va destacar la importància del diagnòstic precoç en apendicitis, els símptomes de la qual són l’aparició de dolor abdominal, seguit de l’absència de gana i, en menor grau, l’aparició de nàusees i vòmits, i una febre moderada.



Els principals errors de diagnòstic en aquesta patologia es deuen a l’aparició de diarrees, de síndrome miccional o a una situació apendicular anòmala. També si el menor té menys de 6 anys, això dificulta el diagnòstic. Va assegurar que el diagnòstic per imatge no acostuma a ser necessari, ja que és suficient amb una exploració per diagnosticar-lo, excepte en els casos dubtosos o de difícil diagnòstic, en els que fins i tot pot ser necessari recórrer a un TAC.



Acabada la intervenció dels ponents, es va iniciar una discussió oberta amb la participació del públic.