El doctor Joan Gené va defensar la Medicina Familiar i Comunitària com a disciplina acadèmica en la sessió d’ingrés com a membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Catalunya, que va tenir lloc ahir a la seu de la institució. En el mateix acte també es va rebre a l’oftalmòleg Borja Corcóstegui i al psiquiatra Francesc Freixa.



A continuació s’inclou un resum dels discursos d’ingrés dels nous acadèmics:



• Borja Corcóstegui i Guraya: “L’evolució en el diagnòstic i tractament de la retinopatia diabètica i les seves conseqüències”

El doctor Corcóstegui va parlar de la retinopatia diabètica, una malaltia que afecta a més de 180 milions de persones en tot el món i l’abast de la qual es preveu que es dupliqui l’any 2030, afectant especialment als països desenvolupats. El nou acadèmic va alertar que “en molts casos no està diagnosticada”.



Corcóstegui va fer un repàs històric dels grans avenços que han marcat l’estudi i tractament d’aquesta malaltia ocular. Actualment, s’ha vist que injectant antiangiogènics i antiinflamatoris en la cavitat vitrea es redueix l’edema macular i es logra regressar temporalment la neovasculació preretiniana, però se sap que el seu efecte és transitori. En el propers anys, va apuntar Corcóstegui, s’espera que es desenvolupin altres tractaments quirúrgics per evitar la progressió de la retinopaia diabètica. “Els actuals tractaments quirúrgics són eficaços, però probablement nous tractaments milloraran el pronòstic visual d’aquests pacients”, va concloure.



Breu CV del doctor Corcóstegui


L’oftalmòleg Borja Corcóstegui és director mèdic de l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO). És titular de la càtedra Instituto de Microcirugía Ocular de la UAB i està especialitzat en el tractament mèdic i quirúrgic de les malalties vitreorretinianes. Forma part de quinze societats científiques nacionals i internacionals, entre elles la Societat Catalana d’Oftalmologia i l’Ophtalmic Academia dels Estats Units. És l’impulsor de la fundació humanitària “Ulls del món”, on actualment és vicepresident.



El nou acadèmic va ser presentat per l’acadèmic numerari Joaquim Trias, en nom del doctor Joaquim Barraquer i Moner, que no va poder assistir a la sessió. El doctor Trias va destacar la vessant humanitària i solidària del nou acadèmic.




• Francesc Freixa i Santfeliu: “L’Alcoholisme a Catalunya. Aspectes Històrics i Clínics”

En el seu discurs, el doctor Freixa va explicar que encara “estan molt arrelats a la nostra cultura” els prejudicis i maneres de pensar sobre la beguda que obliden “sistemàticament el risc potencial del seu contingut alcohòlic”. L’embriaguesa és un problema que “moltes vegades s’amaga” i, per tant, no es tracta adequadament.



El nou acadèmic va apuntar que “encara avui es continua oblidant l’especificitat neurobiometabòlica de l’alcohol, la seva metabolització hepàtica i que la dependència i addicció a les begudes alcohòliques, les neuropaties i les conseqüències d’aquesta, no distingeixen entre tipus d’alcohol, procedència o denominació d’origen”.



Finalment, el doctor Freixa va apuntar que no es pot obviar el tractament farmacològic de les conseqüències de la intoxicació, però va destacar que “per damunt d’això, hi ha els factors personals, familiars, socials, l’estil de vida dels subjecte”. Per abordar aquest “conflicte de salut pública”, va dir, cal vincular tot aquests aspectes amb la teràpia de grup i l’associacionisme.



Breu CV del doctor Freixa

Especialista en Psiquiatria i Neurologia, Francesc Freixa es dedica professionalment a l’alcohologia i altres drogodependències des de 1959. Va ser cap de la secció de drogodependències del Departament de Sanitat a la dècada dels 80 i va dirigir la Unitat de Drogodependències de l’ICS de 1987 a 1996. Soci d’Honor de la Sociedad Española para el Estudio Científico del Alcohol, de la qual va ser soci fundador, és assessor científic de nombroses associacions d’Alcohòlics Rehabilitats tant de Catalunya como de l’estat Espanyol.



El nou acadèmic va ser acollit pel membre numerari Carles Ballús i Pascual, que va destacar la visió integradora del doctor Freixa en l’abordatge de l’alcoholisme.




• Joan Gené i Badia: “La Medicina Familiar i Comunitària com a Disciplina Acadèmica”

El doctor Gené va defensar en el seu discurs que la Medicina Familiar i Comunitària és una disciplina acadèmica, un debat que s’ha reobert amb la necessitat d’adaptar els programes del grau de medicina a l’Espai Europeu d’Educació Superior. “Si fem una analogia del coneixement de la medicina amb un pastís –va explicar- i considerem que les diferents especialitats són cadascun dels talls que distribuïm als comensals, segurament estarem d’acord en considerar que la Medicina de Família és el cor del pastís que acaba sent distribuït a cada tall”. No obstant això, Gené va demostrar que més enllà d’aquesta part comuna, la Medicina de Família és una disciplina independent, amb un cos de coneixement propi que pot ser “beneficiós” per als qui practiquen altres branques de la medicina.



Malgrat que la vessant assistencial de la medicina de capçalera té una llarga tradició, la part acadèmica és “molt més recent”, va dir el nou acadèmic, que va defensar que la Medicina de Família “pot contribuir a retornar cap a la pràctica clínica diària una medicina acadèmica cada dia més preocupada per la puresa de la ciència i la recerca i més allunyada de la vessant assistencial”, perquè aquesta disciplina “justament se centra en saber combinar el coneixement científic amb la relació personal per aconseguir el màxim benefici per al pacient”. “Els metges de família som metges personals, professionals que acompanyem a les persones des del naixement fins a la mort”, va explicar.



Breu CV del doctor Gené

Joan Gené treballa com a metge de família al Consorci d’Atenció Primària de l’Eixample i és professor associat del Departament de Salut Pública de la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional ha estat estretament vinculada al desenvolupament i la reforma de l’atenció primària. Va participar en la creació de la Societat Catalana de Medicina de Família, de l’espanyola i també de l’europea, vinculada a l’organització mundial de metges de família WONCA.



El nou membre va ser rebut per l’acadèmic numerari Manuel Camps i Surroca, que va destacar seva lluita perquè la medicina familiar s’inclogui com una assignatura troncal dins dels estudis de Medicina.