La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, en col·laboració amb la Kataluno Esperanto Associo (KEA), va celebrar ahir un acte commemoratiu del 150 aniversari del naixement de Lazar Zamenhof, metge oftalmòleg i creador de l’esperanto.

La sessió es va dividir en dues parts. La primera es va centrar en l’esperanto i la segona va aprofundir en la presència de l’esperanto en l’àmbit mèdic.

Gibert Puig, president de la KEA, l’associació catalana d’esperanto, va dir que “l’esperanto és un pont entre cultures”, ja que per comunicar-se és necessari compartir una llengua. Va recordar que hi ha hagut més de 200 intents de trobar un idioma universal i va dir que “aquesta idea no desapareixerà de la ment dels humans fins que sigui una realitat”, citant una frase del doctor Jacint Bremon, metge i esperantista.

L’acadèmic corresponent Manuel Escudé va parlar de l’obra de Lazar Zamenhof, polonès d’origen jueu, i de com va arribar a ser oftalmòleg. Va destacar la seva gran facilitat per aprendre idiomes. Molt interessat en les llengües, va crear l’esperanto perquè buscava una llengua universal que fos internacional i neutral. Va estudiar medicina per indicació del seu pare, que no aprovava que estudiés llengües.

Lluís de Yzaguirre, doctor en Filologia catalana i director del Laboratori de tecnologies lingüístiques (IULA-UPF), es va preguntar si l’esperanto serà la llengua del tercer mil•lenni. Alguns autors vaticinen la desaparició del 95% de les llengües humanes durant segle XXI però, segons Yzaguirre, “l’esperanto serà una de les moltes llengües que perviviran”. Aquesta afirmació es basa en el multilingüisme de la cibercultura, donat que la Xarxa representarà per les llengües “un salt semblant al que va suposar la impremta”, segons el ponent. Les llengües artificials –va afegir- tenen una presència més que significativa a Internet

L’historiador Francesc Poblet va fer un ràpid repàs de la història, “molt rica”, de l’esperantisme a Catalunya, on aquesta llengua va despertar un gran interès que va culminar amb la celebració del Vè Congrés Internacional d’Esperanto a Barcelona l’any 1909. La Primera Guerra Mundial va suposar un gran sotrac per a l’esperantisme en general. Per contra, la guerra civil espanyola va revifar el seu ús i va posar de manifest la seva utilitat, donat que permetia comunicar-se amb el món. L’acabament de la guerra civil va posar fi a aquest auge en l’ús de l’esperanto.

L’esperanto i la Medicina


La segona part de la sessió es va centrar en l’impacte de l’esperanto en l’àmbit mèdic. Jacint Corbella, president de la RAMC, va introduir la figura del doctor Jacint Bremon (1885-1960), radiòleg i un dels grans difusors de l’esperanto a Catalunya. Bremon és autor d’una “Gramática y vocabulario de la lengua internacional esperanto”, que va tenir “molt de ressò” i de la qual es van fer diverses edicions. Posteriorment, va publicar el manual “¿Quiere usted aprender esperanto? Manual de la conversación esperanta: método Willemans”.

Finalment, l’acadèmic corresponent Ferran Sabaté va analitzar el paper que va tenir la sanitat en el Vè Congrés Internacional d’Esperanto. Va destacar la notable participació de sanitaris que hi va haver en la trobada i va explicar que, en paral•lel al congrés, es va celebrar una reunió de científics esperantistes, on es va decidir crear una societat d’esperantistes científics amb seu a Ginebra.

En aquesta reunió també es va fer palesa la necessitat de tenir un diccionari tècnic. Així, el 1911 es va editar el Poliglota Vademecum de internacia Farmacio, compilat per Celestin Rousseau en nou idiomes, entre ells l’esperanto, i publicat a França. La Kataluno Esperanto Associo va donar un exemplar d’aquest vademècum a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que incorporarà aquest volum a la seva biblioteca.