“Mantenir la unitat del conjunt i la integració davant la diversitat de camps subespecialitzats serà una exigència cada cop més difícil, però imprescindible”, va assegurar ahir l’acadèmic numerari Lluís Barraquer a la sessió inaugural de curs de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). Persistiran “indelebles”, va afegir, “l’obligació de ser metges de persones” i la relació interpersonal metge-malalt. La lliçó inaugural, obra del doctor Barraquer,va ser llegida per la seva filla, la doctora Maria Edelmira Barraquer.


En el seu discurs, Barraquer va reflexionar sobre la “immensa vastitud de la neurologia”, una disciplina que ha avançat “moltíssim” en els darrers 70 anys: al 1929 hi havia un sol Servei de Neurologia a l’Hospital de la Santa Creu i ara hi ha 53 centres hospitalaris amb aquesta especialitat, segons la Societat Catalana de Neurologia. El panorama és ara “molt més ampli, ric i penetrant”, va dir.


Segons l’acadèmic, els objectius essencials de l’activitat del neuròleg es desdobleguen en dues direccions: la relació tècnica i interhumana amb el malalt neurològic, i el coneixement aprofundit de les anomenades disciplines bàsiques (neuroanatomia, neurohistologia, neurofarmacologia, neuroimmunologia, neuropatologia, etc.). En aquest sentit, va recomanar que “el neuròleg clínic romangui obert a les dades més importants que aquestes disciplines li aporten”.


La formació en neurologia, va dir, hauria d’abastar quatre dimensions: conèixer el llegat de la neurologia clínica tradicional; aprofundir en les ciències bàsiques abans esmentades per mantenir-se al dia; conèixer tots el mètodes paraclínics de diagnosi de què disposa i saber emprar-los amb “criteri just, ponderat i digne”; i cultivar les dimensions psicosomàtiques i antropològiques de la medicina per ser plenament “metge de persones”, citant l’expressió del doctor Jordi Gol i Gurina. L’especialitat també requereix una aproximació psicològica. Així mateix, el neuròleg no ha de ser un “antipsiquiatra”, sinó que “ha d’obrir-se a les grans línies de coneixement de la Medicina interna i elaborar un estil integrador”, va concloure.


250è aniversari del Reial Col•legi de Cirurgia de Barcelona

Amb aquesta sessió s’inaugura el nou any acadèmic de la RAMC, que enguany coincideix amb el 250è aniversari de la creació del Reial Col•legi de Cirurgia de Barcelona, que estava ubicat a l’edifici que avui és la seu de l’Acadèmia de Medicina. El proper 23 de febrer està prevista la primera sessió d’una sèrie de tres actes commemoratius que es faran per celebrar aquest aniversari. El segon acte tindrà lloc a la primavera a Tarragona i el tercer està previst per a la propera tardor.


Així mateix, Jacint Corbella, president de la RAMC, va presentar els plans de futur de l’Acadèmia, entre els quals destaca l’interès en continuar obrint la institució a tot el territori català. De fet, l’últim acadèmic numerari elegit és Ramon Brugada, que resideix i exerceix a Girona. D’altra banda, l’Acadèmia fidel a la seva preocupació sobre l’ensenyament de la medicina, proposa la creació d’un Seminari d’Educació Mèdica que col•labori amb altres organismes, un dels camps “en què els acadèmics poden tenir més experiència personal, més coneixement directe i sovint més imparcialitat”.


A la sessió inaugural també es van proclamar els guanyadors dels premis de l’any anterior i es van convocar els corresponents al 2010. A més, el secretari general, Ramon Trias i Rubiès, va llegir la memòria d’activitats de la RAMC celebrats durant el curs anterior.