El Jurament hipocràtic continua sent vàlid avui dia. Alguns principis encara són vigents i d’altres s’han anat actualitzant amb declaracions posteriors, com la Declaració de Ginebra. Així es va explicar ahir al col·loqui celebrat a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC), coordinat per l’acadèmic numerari Josep M. Mascaró, on es van analitzar els orígens i la vigència actual del Jurament hipocràtic.

No obstant això, els ponents van coincidir en què hi ha aspectes socials actuals que el Jurament no contempla. “És evident que les coses canvien, poques coses són immutables avui en dia”, va dir Mascaró en la cloenda. Jacint Corbella, president de la RAMC, va criticar que actualment el Jurament sigui més un acte protocol•lari i social que “un compromís en ferm i de servei”, com era originalment. Tot i això, Mascaró va defensar que encara es mantingui l’acte de Jurament entre els joves llicenciats, “en un moment en què sembla que les tradicions es perden”. “M’agrada que els joves siguin educats en una tradició”, va afegir, “que entenguin que la seva professió és el servei al malalt”.

En la sessió també hi van participar Antoni Bayés de Luna, acadèmic numerari de la RAMC, i Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat professional del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB).

L’origen del Jurament hipocràtic
Antoni Bayés de Luna, acadèmic numerari de la RAMC, va destacar la figura d’Hipòcrates, “que es va avançar al seu temps”. Hipòcrates va ser el primer en separar la veritat científica de la superstició, en deixar de banda la màgia i els aspectes sobrenaturals que caracteritzaven la medicina prehipocràtica, i en creure que les malalties només es poden explicar per causes naturals, va dir Bayés de Luna. Així mateix, va establir els mètodes d’exploració física que encara s’utilitzen i va revolucionar l’ensenyament de la medicina, fent-lo universal. Per últim, va ser el primer que va establir un codi ètic a seguir per als seus alumnes: el que es coneix com a Jurament hipocràtic.

Sobre l’actualitat del Jurament, l’acadèmic va assenyalar que li faltarien “aspectes relacionats amb els drets dels malats i amb la relació metge-malalt”. Va dir que “està antiquat més en la forma (el fet de jurar, per exemple) que en els fons”, i va destacar les semblances que hi ha entre el Jurament i la Declaració de Ginebra, un text redactat per l’Associació Mèdica Mundial l’any 1948. Finalment, va dir que el Jurament hipocràtic encara continua vigent. “Penso que és molt vàlid encara avui”.

La vigència actual del Jurament
Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat professional del COMB, va analitzar si el Jurament hipocràtic és compatible amb les pràctiques mèdiques actuals. “Alguns principis continuen vigents i d’altres s’han anat adaptant mitjançant declaracions posteriors, com la Declaració de Ginebra”, va dir.

Arimany va destacar alguns aspectes del Jurament que encara són vigents, com el principi de beneficència: el metge ha de fer el bé però sense ser paternalista, per respectar l’actual principi d’autonomia; el principi de justícia, el de la confidencialitat del pacient, i el primum non noncere (primer, no fer mal), entre d’altres.

“Cal respectar els valors dels codis ètics, que no només són vigents avui dia, sinó que enriqueixen l’exercici de la professió”, va cloure.

Jacint Corbella, acadèmic numerari i president de la RAMC, es va preguntar quin significat té actualment un Jurament amb més de 2.000 anys d’antiguitat. El Jurament estableix normes per a l’exercici de la professió, va explicar, però actualment té un valor simbòlic, perquè les regles les marca la normativa legal, va puntualitzar. Quant als aspectes ètics, va recordar que el Jurament conviu amb les normes de deontologia elaborades per col•legis i associacions professionals.

Corbella va dir que el Jurament no reflecteix la pluralitat social que existeix avui dia i que molts aspectes serien actualment susceptibles de polèmica, com el tema de l’avortament. “La normativa legal pot ser molt diferent a cada país i és difícil mantenir un mateix punt de vista”.

Actualment, el Jurament ha esdevingut més un acte social que “un compromís en ferm i de servei”, es va lamentar. El text s’hauria de revisar: “dista molt de la realitat social actual”, va assenyalar Corbella. Una forma d’actualizar-lo, va dir, seria acostar-lo a les promeses que fa qui jura un càrrec, que van més enllà dels aspectes ètics.