• El monogràfic repassa les referències sobre farmàcia i medicina en l’obra de Pla



Josep Pla mai no va estudiar medicina, tot i que en algunes de les seves obres sembla que així ho vulgui donar a entendre, segons demostra el llibre “Medicina i farmàcia en l’obra de Josep Pla”, de Pere Vallribera i Puig (1928-2000), que es va presentar ahir al vespre a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). Es tracta d’un “descobriment important”, va dir Xavier Sorní, president de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia (SCHF), que és qui ha editat l’obra, amb el patrocini de Grífols.




En l’acte, que es va organitzar conjuntament amb la SCHF, hi van participar Pere Vallribera i Rodríguez, fill de l’autor i qui signa el pròleg; Jacint Corbella, president de la RAMC, i Xavier Sorní, president de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia.




Josep Pla i la medicina

Pere Vallribera, que va ser acadèmic corresponent de la RAMC, demostra en aquest llibre que Josep Pla mai no va cursar cap assignatura a la Facultat de Medicina, va dir Sorní, sinó que només va iniciar els estudis de Dret. Vallribera explica en la primera part del llibre les “mentides” (i ho escriu entre cometes) o confusions que s’atribueixen a l’escriptor català i aclareix que “en Pla guanya sempre l’escriptor, i crec que és una postura errònia voler trobar-hi ni l’historiador ni el notari”.



“Medicina i farmàcia en l’obra de Josep Pla” és un monogràfic que repassa les referències sobre salut i medicina que apareixen en l’obra de l’escriptor i periodista autor de títols tan coneguts com “Quadern gris” o “Nocturn de primavera”. És el fruit d’un “estudi aprofundit” de tota l’obra de Pla, en paraules de Sorní. Vallribera extreu els fragments “d’interès per a les ciències de la salut”, els ordena i comenta. “Per això aquest llibre és tan valuós”, va assegurar. Es tracta d’una edició especial feta per la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia, amb el patrocini de Grífols, que no es vendrà en llibreries.



L’obra té quatre parts: Pla i la medicina; la medicina en l’obra de Josep Pla; Pla i la farmàcia, i la malaltia segons Pla, a més d’un epíleg on Vallribera explica per què es va sentir “molest” per la postura disconforme i, segons ell, “poc elegant” que certs sectors de la premsa escrita estaven adoptant respecte la celebració de l’any Pla (el 1997) i envers els lectors de Pla.


L’acte de presentació

Pere Vallribera fill, també metge, va iniciar la sessió de presentació reconeixent que prologar l’obra havia estat un exercici “gratificant tot i que en alguns instants molt dolorós”. Molt emocionat, va recordar que el seu pare era un “gran admirador i un incansable estudiós de l’obra de Pla” i que tenia una gran vocació per la història.



Considerat “un historiador actiu”, segons Jacint Corbella, president de l’Acadèmia de Medicina, “una de les peces importants del motor de la historia de la medicina catalana en els últims 25 anys del segle XX”. Autor de set llibres i de més de 50 articles sobre topografies de comarques i història de la medicina, destaquen els seus estudis sobre història de la cirurgia catalana. Així mateix, Corbella va reconèixer la seva “tasca de voluntariat extraordinàriament important” que va realitzar a l’Acadèmia de Medicina, investigant, preparant articles i com a corrector de la revista Gimbernat, de la qual era secretari. Una vessant que també va destacar Xavier Sorní, president de la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia: “no va ser un soci més, sinó un notable col•laborador”.




L’autor: Pere Vallribera i Puig

Historiador de la medicina i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Pere Vallribera i Puig va néixer a Barcelona i va morir l’any 2000 a la mateixa ciutat. Va estudiar medicina i va treballar com a metge de família.



Va fundar i presidir la Societat Catalana d'Història de la Medicina i també va ser membre de la Sociedad Española de Historia de la Medicina. Vocal de la Societat d'Amics de la Història i de la Ciència Farmacèutica Catalana, que després es convertiria en la Societat Catalana d’Història de la Farmàcia, va presidir el IX Congrés d'Història de la Medicina Catalana.



Molt interessat per la història de la medicina, va publicar diversos llibres, com “La Cirurgia Parva de Lanfranc”, i l’any 1998 va ser distingit amb el Premi d’Història de la Medicina Catalana "Oleguer Miró i Borràs".